- Dotze panells i un documental expliquen que el territori autonòmic més meridional comparteix amb la resta de la Comunitat topònims, cognoms, varietats lingüístiques del castellà i del valencià, la presència d’aquesta última com a llengua històrica i, fins i tot, tradicions, gastronomia o arquitectura; a més, hi ha un gran nombre d’il·licitans amb arrels a la comarca
Redescobrir la llengua i la cultura valenciana a la comarca del Baix Segura. Aquesta és la proposta de l’exposició itinerant ‘Teixim llaços des del sud del sud’, que romandrà a la Sala d’Exposicions del Centre de Congressos Ciutat d’Elx fins al 24 de gener i que ha sigut realitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), El Tempir i l’Agència de Promoció del Valencià (AVIVA) de la Regidoria de Promoció Lingüística de l’Ajuntament, que compleix trenta anys treballant per acostar el valencià a la ciutadania il·licitana.
L’edil de Promoció Lingüística i de Cultura, Carles Molina, acompanyat per la regidora de Cultura, Marga Antón; per l’acadèmica de l’AVL Tudi Torró; pel president del Tempir, Josep-Enric Escribano; i pel comissari de la mostra, Carles Segura, la va inaugurar en la vesprada d’ahir a les instal·lacions de Porta de la Morera. Tal com va precisar Molina, ‘Teixim llaços des del sud del sud’ exhibeix a través de dotze panells i d’un documental la presència de la cultura i la llengua valenciana al Baix Segura, una realitat que uneix valencianoparlants i castellanoparlants “com a llengua i com a poble”, va dir.
I és que el valencià es resisteix a desaparéixer en aquesta comarca, tal com es reflecteix en l’exposició en forma de recorregut per elements que habitualment passen desapercebuts i que permeten descobrir els vincles que el Baix Segura comparteix amb la resta de la Comunitat: topònims, cognoms, varietats lingüístiques del castellà i del valencià, la presència d’aquesta última com a llengua històrica i fins i tot tradicions, gastronomia o arquitectura. No en va, després de la incorporació d’Oriola i la seua comarca al Regne de València en 1304, es va repoblar majoritàriament amb catalans i els seus descendents van mantindre la llengua a la zona fins al segle XVIII, aproximadament. La desaparició gradual d’aquesta es va deure a repoblacions posteriors procedents de zones castellanoparlants.
Il·licitans descendents de baixsegurins
Torró, que va rebre en 2020 el Ram d’Or, va explicar que al novembre d’aquell any l’AVL i El Tempir van gestar a Elx ‘Teixim llaços des del sud del sud’ amb la meta, “encara que no l’única”, d’acostar-se a les noves generacions del Baix Segura, per la qual cosa la mostra ja ha recorregut més del 50% dels instituts de la comarca. “L’Acadèmia tenia al cap mostrar-se al costat de la gent del sud, especialment del sud del sud, cosa que coincidia amb la labor que El Tempir feia anys que efectuava amb el professorat del Baix Segura”, va assenyalar.
Escribano, per part seua, després d’agrair el seu treball al regidor i a AVIVA, va recordar que bona part de la població actual il·licitana procedeix o és descendent de baixsegurins, que es van instal·lar a la capital del Baix Vinalopó per a millorar les seues condicions vitals i laborals en moments d’auge industrial. “Aquest projecte apel·la al coneixement mutu, al respecte, a l’empatia, a la intercomprensió i al diàleg entre tots els valencians” i, a més, és un exercici de “rehabilitació de la memòria”, va expressar.
El comissari va detallar el contingut dels dotze panells. I va apuntar que a Guardamar i a la pedania oriolana de Barba-roja sí que es parla valencià: “El de Guardamar pot ser el més pròxim al valencià que es parlava a la resta de la comarca”, va puntualitzar i va assenyalar que ser del Baix Segura és la manera que els seus habitants tenen de ser valencians i valencianes sense necessitat de ser homogenis. “Tindre dos llengües com a la comarca ens enriqueix; l’accés dels baixsegurins a aquesta permetrà traçar llaços més forts”, va afegir abans de passar al visionat del documental.
Compromís i suport municipal incondicional
Carles Molina, que va mostrar la seua gratitud per l’assistència dels presents, va reafirmar el “suport incondicional” del Consistori il·licità a iniciatives d’aquesta mena, ja que el “compromís i repte” de l’Equip de Govern és continuar desenvolupant mesures i recursos per a implementar el valencià en totes les seues activitats mitjançant polítiques transversals per a, d’aquesta manera, estendre el seu ús en tots els àmbits de la vida social. “Els valencians i les valencianes no podem deixar de costat patrimonis com la nostra llengua o la nostra cultura, perquè són un privilegi i un orgull”, va concloure.
